Batman: nueve vidas

Un munt de sèries regulars de Batman, sèries o miniseries dedicades als molts -i interessants- personatges secundaris que recorren els carrers de Gotham, la problemàtica de seguir la endimoniada continuïtat argumental… canvis de guionistes, de to, arcs argumentals.. un embolic. Si ets d’aquelles persones que no té forces o ganes de submergir-se en quelcom que requereix tanta energia o, simplement, pertanys al grup de valents i no tens suficient. Elseworld (altres mons) és el teu segell. Un apartat on DC dóna llibertat als creadors per reinterpretar al seu antull a Batman, Woman o Superman. Aquí es poden veure a aquests personatges canviant de bàndol o d’època. Hem pogut llegir còmics realment antològics com “Kingdom Come” (de Mark Waid i Álex Ross), “Superman: Red Son” (Mark Miler), “Gotham: Luz de Gas” (Mike Mignola) o “Batman & Drácula: Lluvia Roja” (Doug Moench i Kelley Jones). Aquest últim segurament no és la millor de totes les novel·les gràfiques del segell però va ser la meva primera vegada i tots sabem que això mai s’oblida.

Doncs si, en el meu cas, -després de tants anys dedicat a la lectura malaltissa de còmics de Batman- tinc especial predilecció per veure al meu justicier emmascarat favorit versionat per diferents autors i encara més si resulta que en Dean Motter i -el gran- Michael Lark ho han situat en un relat noir amb sabor clàssic. En els foscos anys cinquanta amb metralladores Thompson, vestits elegants, clubs nocturns i dones fatals. Un plaer, vaja.

Els autors ens regalen aquesta petita meravella en format apaïsat, que beu de tot el cinema noir (en el seu significat més pur) i utilitzen a un ampli ventall de personatges reformulats per al nostre goig.

La gran dama de la nit, Selina Kyle, ha mort i el detectiu Richard Grayson decideix investigar la mort de qui va ser la seva amant i posseïdora dels foscos secrets de tots i cadascun dels amos dels baixos fons de la ciutat gòtica. Aquí ja es comença a entreveure que amb l’excusa de la recerca de Grayson, els autors aprofiten per fer desfilar a tot un ventall de personatges que són de sobres coneguts para gairebé tothom. Alguns tenen lleugeres diferències, uns altres més notables: el noi meravella és molt cínic i descregut, Bruce Wayne/Batman és molt més fosc, més individualista, tenim en Gordon… no seguiré enumerant més personatges ja que, si bé la trama és interessant, el major reclam d’aquest àlbum és veure aquesta transformació i com a capítol a capítol ens van descobrint certes sorpreses.

Permeteu-me llevar-me el barret davant els responsables de l’apartat gràfic. La labor de Michael Lark en “Terminal City”, “Daredevil” o “Gotham central” és totalment meravellosa i aquí compleix amb escreix -genialment secundat amb les tintes de Matt Hollingsworth– brindant-nos uns dissenys de personatges que no deixen de ser recognoscibles però ben situats en aquest espai temporal. Hi ha multitud de pàgines on l’acció succeeix sense necessitat de diàlegs ni explicacions, solament l’expressivitat gestual dels personatges ens fan entrar en tensió i les escenes d’acció són vertiginoses.

Si bé, és una història que gaudirà en major mesurada el públic que conegui als personatges, estem davant un gran còmic de gènere negre. No s´ho perdin.